- El terme ballet és un diminutiu de ball. En un inici era un ball popular o una dansa folklòrica, espontània o conreada per agrupacions, i en tal cas es transmetia de generació en generació. L'origen d'aquests balls o ballets és desconegut i els seus autors són anònims. Van sorgir a diferents pobles arreu d'Europa i molts d'ells encara es mantenen vius amb diferents noms.
- Els moviments d'aquests ballets eren simples i elegants. Aquests també es caracteritzàven per un aire cerimoniós i ple de correcció. En general hom pot dir que el ballet tradicional català consta de passejades que alternen amb petites danses de quatre (dues parelles) i que acaba amb una ronda, finida la qual les noies són aixecades enlaire.
- Al llarg dels segles XVIII i XIX, es van començar a fer versions cada vegada més evolucionades i estructurades d'aquestes danses. Algunes agrupacions van esdevenir professionals i actuàven davant d'aristòcrates i burgesos de manera particular. Es van començar a definir els passos de manera cada vegada més precisa i es van anar unint en una sola dansa moviments i desplaçaments que pertanyien originalment a diferentsballs, també es van adaptar les coreografies per a que siguin vistes i donar espectacle.
Primers ballets italians, francesos i anglesos
 |
| Ballarines que representen flocs de neu, en un fragment d' "El trencanous" |
Al segle XVI existien companyies de ballet professional a les corts reials i aristocràtiques d'alguns nobles europeus, hom no en coneix les coreografies ni els autors però els seus ballets no s'han perdut completament, ja que d'ells ha evolucionat la dansa clàssica. D'aquests ballets s'han estudiat sobretot els italians, anglesos i francesos, a partir de documents del renaixement, per a intentar deduir com podrien ser.
La primera escola sorgí a Milà, formada per mestres de dansa professionals que van difondre a tot Europa els principis de la dansa italiana. Els dos primers decennis del segle XVIII significaren el predomini del ballet amb una coreografia de tipus col·lectiu molt notable. Noverre es considera el creador dels ballets d'acció, precursors dels ballets narratius, que conten una història i que farien furor al segle XIX.
En aquesta línia, per la seva banda, Salvatore Viganò va crear la coreodramatúrgia, en la qual la mímica tenia un paper predominant, a la fi del segle XVIII. Aquesta tendència va durar fins a l'entrada del segle XIX, quan Charles Didelot, director del Ballet Imperial Rus i format amb Noverre i Dauberval, tornà a accentuar la importància de la dansa i hi introduí els ballarins voladors. A la primera meitat del segle XIX, Jean Coralli va cercar una síntesi entre el ballet d'acció i el virtuosisme tècnic del ballet romàntic.
Segona meitat del segle XX i segle XXI
 |
| Ballarina escalfant abans de començar la classe |
- A partir del segon terç del segle XX comença a prendre més importància la dansa contemporània que la clàssica, ja que d'una banda permet expressar-se amb més llibertat i de l'altra les infraestructures necesàries per als seus espectacles poden ser menors, així com les mateixes companyies. Això provoca que alguns comencin a associar la dansa clàssica amb una imatge burgesa, culta i més aviat conservadora mentre que la contemporània en aquests temps es relaciona amb la innovació i la modernitat. A Catalunya, en aquesta època la dansa clàssica es relaciona sobretot amb el Liceu.
- L'any 1956 es va crear a Londres el prestigiós Royal Ballet, una de les grans companyies de dansa clàssica. No és l'única gran companyia de dansa del Regne Unit, ja que a Escòcia hi ha el Scotish Theatre Ballet. A Londres hi ha també, des de 1950, el London Festival Ballet, un gran festival dedicat a la dansa clàssica. Estudiants de dansa de tot el món, i en particular dels Països Catalans, encara avui es presenten als exàmens de la Royal Academy of Dance. Els examinadors es traslladen a ciutats com Barcelona, per exemple, per a avaluar alumnes que es passen un o dos anys preparant-se específicament per als exàmens de cada nivell. Actualment es considera que totes les esoles i professors de dansa clàssica són derivats o variants de la russa o de l'anglesa.
- Als anys vuitanta, el món del ballet sofrí grans canvis que han afectat no solament el repertori, sinó també la importància de les companyies de primera línia mundial, i també la coreografia i el concepte la situació de la dansa clàssica als Països Catalans ha estat crítica, per manca no tant de tradició i d'iniciatives, com de suport públic.
- Les companyies de dansa sorgides a Barcelona porten una vida activa però marginal del ballet com a espectacle. En el repertori, els ballets tradicionals es mantingueren en vigor, bé que quedaren en posició secundària, i l'expressió contemporània cobrà més força i èxit que no pas els altres camps de la música.
